“Cada cervell és irrepetible; el professor ha de tenir mirada de jardiner amb cadascun dels seus alumnes” – Begoña Ibarrola

Psicòloga i terapeuta infantil, aquesta professora una de les veus més autoritzades en educació de les emocions i musicoteràpia a nivell nacional. Acumula més de 20 anys d’experiència en l’aprenentatge de nens amb problemes de conducta. Begoña Ibarrola visitarà Tarragona el proper 19 de maig dins del congrés EduMindUp! de neurociència a l’aula, on analitzarà les relacions entre cervell i aprenentatge: conèixer la fisiologia cerebral i els processos neuronals significa, al seu parer, fer una classe millor.

Què certeses té vostè sobre el funcionament del cervell que aprofitaria millor en la preparació d’una classe?
Els estats emocionals resulten d’un sistema complicat de missatges químics a través del nostre cos que al seu torn afecten el que percebem i en el que tenim enfocada nostra atenció moment a moment. Les emocions són així “els guardians de l’aprenentatge” i són importants tant per al que aprèn com per al que ensenya.

Pot ser més concreta?
Avui se sap que un alumne sotmès a estrès no pot rendir prou, i tot i així se li segueix valorant, gairebé exclusivament, en funció del seu rendiment en els exàmens. La meva experiència em diu que hi continua havent alumnes que tot i haver estudiat i sabent que saben, són incapaços de demostrar-ho per no saber controlar el seu nivell d’ansietat i es queden “en blanc”.

Què més pot fer el professor pels seus alumnes?
He constatat que un alumne pot no estar motivat a l’hora d’aprendre per no trobar cap experiència d’èxit o cap experiència positiva d’aprenentatge que reforci la seva autoconfiança. Està demostrat que els agents del nostre sistema de motivació són les experiències positives en les relacions i els lligams afectius que s’estableixen a l’aula. Tot alumne, per estar motivat, necessita atenció emocional, elogis, reconeixement i experiències d’èxit que li facin sentir-se competent.

Fins a quin punt és clau treballar amb les emocions?
Molts professors es queixen que els seus alumnes no atenen i no podem oblidar que en els processos d’aprenentatge, l’atenció i la memòria, estan dirigits emocionalment i que les emocions estan constantment regulant el que s’experimenta com a realitat. Gràcies a les emocions s’emmagatzemen i evoquen memòries de forma més efectiva i s’elaboren continguts relacionats amb qualsevol funció mental. Per això quan l’emoció s’apaga, quan l’interruptor es desconnecta, les conseqüències per a l’aprenent són molt negatives.

Queda molt de marge per aconseguir que els alumnes aprenguin millor?
Per descomptat, sobretot en temes relacionats amb la motivació. La motivació és el motor de l’aprenentatge i és essencial per poder aprendre, per això dur a terme una bona programació de l’aprenentatge suposa tenir en compte la contínua connexió entre les àrees cerebrals corticals (més racionals) i les àrees més emocionals, localitzades en el sistema límbic. És a dir, tots els processos cognitius tenen una base emocional, per això treballant les emocions es progressa en l’aprenentatge d’allò més racional. Emoció i motivació són els que dirigeixen l’atenció sobre quines informacions s’arxiven en els circuits neurals, i per tant, s’aprèn sempre que es concentri en una activitat central.

I com influeixen les emocions negatives?
No hem d’associar l’error al fracàs. Si es produeix estrès o una por excessiva davant diferents situacions educatives, es segrega una hormona, el cortisol, que bloqueja l’hipocamp, que és la part del cervell on es localitza la memòria i es produeix la gènesi de noves neurones. Es impediria dur a terme nous aprenentatges o el record dels ja adquirits. Cert nivell d’ansietat afavoreix l’adquisició de nous coneixements o el record dels mateixos, però en excés, els impedeix.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn